El crit al cel és conegut (o com a mínim m'agradaria pensar-ho) per moltes coses. Humor fàcil i sense sentit. Canvi constant dels col·laboradors. Autobombo obligatori. Locutors amb més o menys salut mental...El que mai hagués pesnat és que seria de ploramiques.
Perquè la primera part del programa de dilluns va ser l'espectable més deplorable de masculinitat. Tots plorant i desitjant que tornés la Maria. Si és que som sentimentals en el fons.
Després de les noticies frikis vam poder gaudir d'un toc femení bastant masculinitzat. L'Ivan va llegir noticies del cor i jo, original com sempre, vaig haver de parlar d'invents/gadgets/frikades japoneses.
En el segon bloc del programa el Raul va parlar dels "Niños pijos repelentes de uniforme que se suben al tren y tienen como mínimo 5 años". Si ja m'ha costat escriure el títol sencer imagineu-vos al Raul parlar 10 minuts d'això. El Dani va fer la seva crítica de videojocs solitaria i apartada del món.
Vam acabar amb el Quique i una seció multinoticia on va parlar dels Bafta, Linterna verde i de Shuter Island. I amb l'Ivan i la seva secció de televisió que...VA PODER ACABAR AMB TEMPS.
Felicitats Ivan! Sabiem que tenies ganes
Per acabar recordar que teniu el programa penjat a la web de la ràdio i al megaupload. I que el raúl ha obert un blog on té recollits TOTS ELS SEUS MONÒLEGS!!!!!!!!!!!!!!!! La web és radiomonologos.blogspot.com i podeu trobar l'enllaç a la columna de la dreta a l'apartat pàgines web recomanades i en aquesta imatge gran amb la que despedim l'entrada.
Baixeu-vos el programa, comenteu i ens escoltem el dilluns que ve a les 6. ADEW
No hay comentarios:
Publicar un comentario